Transtorns d'atenció amb i sense hiperactivitat . TDAH

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurobiològic que implica un desenvolupament inadequat del nivell d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat que interfereix significativament en l’aprenentatge, l’adquisició d’hàbits i l’adaptació del nen a l’entorn social i familiar. Els símptomes es manifesten en diferents activitats i àrees, essent una de les causes més freqüents de fracàs escolar.

Un diagnòstic precoç i fiable permet millorar la qualitat de vida dels afectats i de les seves famílies.

El diagnòstic clàssic del TDAH es basa en dades clíniques, mitjançant la detecció de símptomes d’inquietud motora, impulsivitat i manca d’atenció que són presents de forma persistent en el nen i que interfereixen clarament en el seu funcionament acadèmic, social i familiar. Són necessàries nombroses entrevistes i períodes d’observació per arribar a un diagnòstic fiable.

Quins son els símptomes més evidents? 

Els símptomes del TDAH es divideixen en dues categories principals: inatenció i hiperactivitat/impulsivitat.

Inatenció
Dificultat per a mantenir l'atenció en tasques o activitats.
Cometre errors per distracció en tasques escolars, laborals o en altres activitats.
No seguir instruccions i no finalitzar tasques escolars, encàrrecs o deures en el lloc de treball.
Dificultat per a organitzar tasques i activitats.
Evitar o estar poc inclinat a fer tasques que requereixin un esforç mental sostingut.
Perdre coses necessàries per a tasques i activitats.
Distreure's fàcilment amb estímuls irrellevants.
Oblidar-se d'activitats quotidianes.

Hiperactivitat/Impulsivitat
Moure's constantment en situacions en les quals no és apropiat (p. ex., aixecar-se de la cadira a l'aula).
Córrer o grimpar en situacions inapropiades.
Incapacitat per a jugar o realitzar activitats d'oci tranquil·lament.
Estar "en marxa" o actuar com si estigués "motoritzat".
Parlar en excés.
Respondre abruptament abans que s'hagi acabat de formular una pregunta.
Dificultat per a esperar el seu torn.
Interrompre o entremetre's en converses o jocs d'uns altres.

Causes

Les causes del TDAH no es coneixen completament, però es creu que és el resultat d'una combinació de factors genètics, neurobiològics i ambientals. Alguns estudis han identificat diferències en l'estructura i funció cerebral de persones amb TDAH, així com un fort component hereditari.

Tractament
El tractament del TDAH generalment inclou una combinació d'intervencions, com ara la medicació, la teràpia conductual, les intervencions psicoeducatives i les modificacions a l'entorn com els ajustos en l'entorn escolar i laboral per a facilitar la concentració i l'organització.